dilluns, 16 de juliol de 2012

La tómbola de la festa major

Quan era més petita vaig anar a passar uns dies a casa de la meva iaia, que viu en un poble petit amb carrers costeruts. Em va venir a buscar, però no té cotxe. Per tant, vam anar a casa seva amb el tren. Jo no hi havia viatjat mai, i ho vaig trobar molt divertit!
Quan vam arribar, vam veure que el carrer principal estava ple d'atraccions: paradetes, cotxes de xoc, cavallets, el tir i una tómbola que de seguida em va agradar.
- Ja baixarem més tard! - va dir la iaia, que tenia pressa de portar els paquets a casa.
Vam deixar els paquets i vam berenar pa amb xocolata. Jo tenia molta pressa d'anar a la tómbola, però la meva iaia es va canviar de vestit i no acabava mai d'empolainar-se.
Finalment vam començar a caminar carrer avall.
- Només jugarem a la tómbola una vegada -em va advertir l'àvia - Fes-te pagues que et tocarà alguna cosa petita i lletja...i que no et donaré més diners. Per tant, pensa-t'ho bé.
Renoi, la iaia. És bona dona, però una mica garrepa! Jo no parava d'observar tots els premis possibles. Dalt de tot hi havia un gosset de peluix que semblava que em piqués l'ullet, que fos fet especialment per a mi...
Vaig comprar un tiquet, el vaig obrir amb molta impaciència: el 14!, la venedora va començar a buscar entre els premis i em va dir:
- Has estat de sort,  nena! - Em va donar el gosset de peluix dels meus somnis.
Quan em va dir que em va tocar el gosset de peluix em vaig posar contentíssima. No m'ho podia creure!.
Llavors va començar la cercavila: músics amb xanques, tambors, gegants, i una llarga corrua de nens i nenes, pares i mares, o àvies com era el meu cas. Em vaig adonar que tots els nens i nenes em miraven amb enveja i xiuxiuejaven:
- Mira aquella nena! s'ha emportat el premi més gros de la tómbola!.
Després de la festa, vam anar a sopar.
Vaig deixar el gos a casa de la iaia perquè era molt gros i cada vegada que hi anava hi jugava un estona.
Però al cap d'uns anys jo ja era més gran i ja no em venia de gust jugar amb el gos de peluix, que va quedar abandonat dalt d'un armari, fins que el vaig regalar a la meva cosina petita.
Ara ja tinc setze anys. A la festa del meu poble, aquest any, hi havia una tómbola amb un premi que m'hauria agradat moltissim guanyar : una moto, de color negre i amb un casc de regal de color blanc.
Amb els meus estalvis vaig comprar un tiquet, convençuda que tornaria a estar de sort. Però el premi va ser... Una llauna de refresc i un fuet!.
Em vaig quedar molt decebuda, però el fuet estava prou bo!.






8 comentaris:

  1. Enhorabona pel bloc, és molt bonic. Tinc ganes de saber com acabarà, el conte...

    ResponElimina
  2. M'agrada molt. Es nota que tens una bona mestra. Endavant
    Montse Llorens

    ResponElimina
  3. Encara sort que les iaies garrepes de tant en tant deixen anar algun caleró! Quina sort! Felicitats pel glog!

    ResponElimina
  4. Ospa! Tenim una altra escriptora a la família, i de qualitat!. Això si que és una bona notícia. Moltes felicitats!

    ResponElimina
  5. Una narració ben treballada i que manté l'atenció ben viva fins al final. Llàstima del premi perdut! Un altre dia serà, de moment a gaudir d'un bon berenar i a continuar provant sort que potser quan tinguis 16 anys se't fa realitat el conte!

    ResponElimina
  6. ep,laia, m'ha agradat el teu bolg. i espero que el podré anar llegint.
    ara, com que ja sóc gran, estic molt enfeinat amb les tonteries que fem els grans, però quan tingui temps - aviat faré vacances- t'enviatré coses que escric a veure si t'agraden.
    una abraçada d'os.
    miquel

    ResponElimina
  7. Felicitats per l'escrit i el bloc!
    Mentre no arriba la moto gaudeix d'un bon berenar amb fuet.
    Bon estiu!!
    Pilar Salamanca

    ResponElimina