Una casa arran de mar

Des d'on sóc veig una casa a la vora del mar. Té dues terrasses i dos pins que l'envolten.
He vingut caminant fins al turonet que hi ha al davant de la casa.
Fa calor, és el migdia i sento les onadaes del mar que s'arrosseguen lentament, com un cargol mandrós.
Veig uns arbustos de color verd intens, que em freguen la cama. Una marieta vermella em puja pel braç i em fa pessigolles.
Retallada contra el mar, la casa sembla un vsaixell encallat. És arrodonida, amb unes finsetres petites com nius d'ocells. També té dos terrats: al de sota, que és ombrívol i fresc, hi ha una taula amb dues cadires. En comptes d'haver.hi teulada hi ha l'altre terrat, que té unes vistes impressionants.Aquest terrat és més assolellat. El mar està tranquil i té unes onades petites; és d'un blau uniforme i brillant perquè reflecteix la llum del sol.