La tómbola de la festa major

Quan era més petita vaig anar a passar uns dies a casa de la meva iaia, que viu en un poble petit amb carrers costeruts. Em va venir a buscar, però no té cotxe. Per tant, vam anar a casa seva amb el tren. Jo no hi havia viatjat mai, i ho vaig trobar molt divertit!
Quan vam arribar, vam veure que el carrer principal estava ple d'atraccions: paradetes, cotxes de xoc, cavallets, el tir i una tómbola que de seguida em va agradar.
- Ja baixarem més tard! - va dir la iaia, que tenia pressa de portar els paquets a casa.
Vam deixar els paquets i vam berenar pa amb xocolata. Jo tenia molta pressa d'anar a la tómbola, però la meva iaia es va canviar de vestit i no acabava mai d'empolainar-se.
Finalment vam començar a caminar carrer avall.
- Només jugarem a la tómbola una vegada -em va advertir l'àvia - Fes-te pagues que et tocarà alguna cosa petita i lletja...i que no et donaré més diners. Per tant, pensa-t'ho bé.
Renoi, la iaia. És bona dona, però una mica garrepa! Jo no parava d'observar tots els premis possibles. Dalt de tot hi havia un gosset de peluix que semblava que em piqués l'ullet, que fos fet especialment per a mi...
Vaig comprar un tiquet, el vaig obrir amb molta impaciència: el 14!, la venedora va començar a buscar entre els premis i em va dir:
- Has estat de sort,  nena! - Em va donar el gosset de peluix dels meus somnis.
Quan em va dir que em va tocar el gosset de peluix em vaig posar contentíssima. No m'ho podia creure!.
Llavors va començar la cercavila: músics amb xanques, tambors, gegants, i una llarga corrua de nens i nenes, pares i mares, o àvies com era el meu cas. Em vaig adonar que tots els nens i nenes em miraven amb enveja i xiuxiuejaven:
- Mira aquella nena! s'ha emportat el premi més gros de la tómbola!.
Després de la festa, vam anar a sopar.
Vaig deixar el gos a casa de la iaia perquè era molt gros i cada vegada que hi anava hi jugava un estona.
Però al cap d'uns anys jo ja era més gran i ja no em venia de gust jugar amb el gos de peluix, que va quedar abandonat dalt d'un armari, fins que el vaig regalar a la meva cosina petita.
Ara ja tinc setze anys. A la festa del meu poble, aquest any, hi havia una tómbola amb un premi que m'hauria agradat moltissim guanyar : una moto, de color negre i amb un casc de regal de color blanc.
Amb els meus estalvis vaig comprar un tiquet, convençuda que tornaria a estar de sort. Però el premi va ser... Una llauna de refresc i un fuet!.
Em vaig quedar molt decebuda, però el fuet estava prou bo!.

Una casa arran de mar

Des d'on sóc veig una casa a la vora del mar. Té dues terrasses i dos pins que l'envolten.
He vingut caminant fins al turonet que hi ha al davant de la casa.
Fa calor, és el migdia i sento les onadaes del mar que s'arrosseguen lentament, com un cargol mandrós.
Veig uns arbustos de color verd intens, que em freguen la cama. Una marieta vermella em puja pel braç i em fa pessigolles.
Retallada contra el mar, la casa sembla un vsaixell encallat. És arrodonida, amb unes finsetres petites com nius d'ocells. També té dos terrats: al de sota, que és ombrívol i fresc, hi ha una taula amb dues cadires. En comptes d'haver.hi teulada hi ha l'altre terrat, que té unes vistes impressionants.Aquest terrat és més assolellat. El mar està tranquil i té unes onades petites; és d'un blau uniforme i brillant perquè reflecteix la llum del sol.

EL RIU (DESCRIPCIÓ)

Avui era un dia calorós, i he aprofitat per anar al riu a passejar la meva gossa i a refrescar-me una miqueta. L'aigua era tèbia i transparent, els peixets nedaven i les papallones volaven, i fent xip-xap ja m'he remullat.
Surto de l'aigua i miro al meu voltant, tot és molt fresc, sento l'aigua que cau per la cascada. Els ocells que canten. Veig peixos que neden sota l'aigua, ràpidaemnt, en silenci, i són de color de roca.
Més enllà de la cascada hi ha un bosc de salzes platejats i freixes. Amb el vent, les seves fulles ballen i cauen lentament. Fan un sorollet molt suau, com si respiresin. M'agrada el verd dels arbres, em fa pensar en un kiwi que se't desfà a la boca a poc a poc.
Al meu davant, hi ha un camp de blat de moro,que encara és verd, Les plantes són tan altes que semblen sentinelles que vigilen la tarda. És divertit pasar-hi pel mig sense que el pagès et vegi.
Al lluny, el camí que porta a la casa fa revolts i s'amaga entre els camps com una serp de color de sorra estirada.
A l'horitzó veig el cel ben blau sense núvols. El sol encara és ben alt i sembla que plogui foc damunt de les muntanyes.